Marc va romandre una estona al llit de la seva habitació, estirat, mirant el sostre. Aquell esglai continuava dins seu, tot i que les medicines havien fet el seu efecte, ho notava dins. Res tenia sentit ja. Ella va entrar com cada dia, amb la seva bata blanca i la safata de les pastilles. - Bon dia, com estem?- - Bé, i tu? - T’he portat també un llibre. Li va estendre un llibre, la portada era una foto d’estels. El va obrir, dins hi havia mapes de galàxies, es veien diferents estels, planetes. - Com vas dir que t’agradaven- va afegir ella. Ell el va començar a fullejar sense molt interès i després el va deixar damunt de la tauleta de nit. Estels. Voldria tornar a veure el cel a camp obert. Van seguir els dies i el metge el cridar al seu despatx. - Crec que està millor i que es hora de sortir a l’exterior. Té que enfrontar-se al món. Si hi ha qualsevol problema sempre pot tornar. I així ho va fer. El dia de l’acomiad