el mercat de sant antoni

Una de les primeres feines que va tenir el meu pare, va ser secretari d’un senyor, que apart de tenir un negoci de construccions a la vegada feia de manager de boxejadors. Eren els anys 60 i triomfaven boxejadors com Pedro Carrasco, Urtain. A Barcelona hi havia combats de boxa cada setmana a l’Apolo, al desaparescut Roxie, i a multitud de sales més que ara han substituït per vivendes. Encara no tenia gaires detractors i a la gent els hi agradava aquesta moda d’anar a veure un combat de boxa i de sotamà (doncs en temps de Franco estaven prohibides les apostes) apostaven per un o un altre púgil. Doncs bé, el meu pare que era delineant industrial, que el van contractar per adaptar planells d’edificis, es va trobar fent de filtre pel seu cap, al que coneixien tots els boxejadors de Barcelona. Els boxejadors venien al despatx a buscar que el manager els hi avances o els hi deixes calers dels combats, perquè alguns es gastaven tot el que guanyaven en viure de festa en festa. El seu cap desa...

La meva àvia va està els últims anys de la seva vida, en una residència a prop d’aquest misteriós temple del carrer Bailèn, al número 72 de Barcelona. Més d’un cop m’havia quedat embobat mirant des de la reixa del carrer a veure si endevinava que carai era aquell edifici. Un dels cops vaig trobar a un senyor que hi vivia i li vaig preguntar - Era una escola – Em va dir per tota resposta. Després per internet vaig averiguar que el manaren construir els germans Josep i Francesc Masriera, joiers modernistes (1841-1912) i que ha Rumania s’en construir un altre igual que es destruir després de la segona guerra Mundial per ordre del dictador Ceascescu. Es possible que els germans Masriera fossin Maçons i el temple també es fes servir per reunions de la maçoneria. També va ser teatre. Hi vivien fins fa poc les monges de la Pequeña Compañía del Corazón Eucarístico de Jesús. #eltemple

El Mercat de Sant Antoni Abans de la construcció de l’Exposició Universal de 1888 i coincidint en l’enderroc de les muralles de Barcelona, l’Ajuntament va pensar en urbanitzar la zona que quedava fora dels murs, convocant un concurs al 1859. Al concurs es presentaren molts arquitectes i un enginyer : Ildefons Cerdà. El projecte de Cerdà va ser imposat per Madrid. Al 1860 la Reina va posar la primera pedra i es va comença a construir. A Antoni Rovira li van donar la construcció del Mercat de Sant Antoni com a compensació per haver guanyat el projecte. Fa poc va ser restaurat.#elmercatdesantantoni